dijous, 9 de març de 2017

És estany l'estranger

És estrany l'estranger perdut de si mateix
entotsolada Europa mirant el melic  d'Adam
ases i rucs presidint tribunals
fronteres tancades .....a l'estrany , al diferent
al pobre, al teu altre....a tu mateix /mateixa
et pareix també una mare , almenys ho sembla .
Perduts de si mateixos expulsats d'úters feréstecs
perdudes les formes humanes pers inhumanes duanes
peatges ferotges ...les ànimes colgades sota el terra de sang.
I Europa vell continent de contingut ara inhòspit
treu foc pels queixals d'un seny perdut i extraviat 
Un esgarip de poeta sota el xiular de les bombes
la febre del palau immòbil de la consciència absurda
perduda i perduda com perdudes les bales assassinen 
i maten, massacren fereixen, laceren i llaguen
És estrany l'estranger només tenint dues cames
dues mans, dos braços i un cor que batega
igual que el teu .....badall de campana esquerdada.

L'estranger






-De quin país és aquest estranger?
-No ho sé. 
-Com se diu?
-No ho sé. 
-Què fa? Quina llengua parla?
-No ho sé. 
-Com us dieu, bon home?
-...
-De quin país veniu? On aneu?
-Sóc d'aquí. Sóc estranger. 

DOLOR





El meu dolor
és tan fondo que hi cabria tota l'aigua del mar.
Tan ample que acolliria tots els astres del cel.
Amb una arrel tan ferma que no l'arrencarà mai
                                                        cap vent.

Qui no ha perdut el que a mi em manca
no pot saber el que és dolor.
Com una llosa pesa sobre el meu cor,
                                           que ja no és meu.
                                                    Per sempre més.


Google analytics

Llicència Creative Commons