divendres, 3 de febrer de 2017

En un profund silenci blau

En un profund silenci blau
set ànimes balbes contemplen blaves
el cel dels fanalets de l'amor apagat ....

Cors de pierrot blanc, encesos i oberts
esperant aquell batec del cor estimat
estimat , perdut, trobat, encès, apagat ....

Dins la trista tarda llarga dels adéus
quietes, les mans , immòbils  els peus
com  si la vida sortís  d'un quadre pintat .

Us dèieu...


Seguint al Barbollaire


Us dèieu que l'amor mai no s'acaba
i que si s'acaba és que no era amor.
I encara hi és, valent, 
en la vesprada blava
i fins en la nit més fosca.
Ara, potser els vestit són molts diferents: 
tu dus els seus llavis als llavis, 
i els seus pits blancs pintats al rostre.
Ella porta un pentinat amb la cadència dels mots,
i s'embolcalla amb la música del xiuxiueig.
Us dèieu que l'amor mai no s'acaba.
Perviu l'amor,  pierrot, en el silencis.

Google analytics

Llicència Creative Commons