diumenge, 30 d’abril de 2017

Encara




Encara l’ocell
és bell
i encara l’amor,
amor: 
per molt contingut que sigui,
per molt víctima de l'oblit,
per molta petrificació
que l'acompanyi.

La ferida d'amor
s'ha de tancar.
Però es cura de veritat
amb el que resta del dia.

4 comentaris:

  1. Molt bé, Helena! L'amor sempre és amor amb ferida o sense, fins i tot amb oblit.
    Gràcies per seguir aquest darrer poema, provo se seguir-te a veure si em surt.

    ResponElimina
  2. Però hi ha dies molt llargs que no ajuden gaire a curar ferides...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es pot interpretar així, M. Roser, però no m'hi refereixo pas, a la vellesa.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons