diumenge, 30 d’abril del 2017

Encara l'ocell


Encara l’ocell
és bell, 
i inabastable, 
quan em frega la mà 
amb el seu vol lleuger 
i se'n torna cel enllà. 

I encara l'amor, 
amor, 
profund, 
incomprensible, 
present, 
inoblidable. 

Ferida d'amor tancada. 
El seu camí obert 
em resta secret,
desconegut, 
ignot.

D'amagat l'hivern s'atansa.

9 comentaris:

  1. Sobretot inabastable, aquest ocell. Com el teu poema ho és respecte el meu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tantes coses ens són inabastables! Que no importa massa quines són. N'abastem una i en queden milers sense abastar.

      Elimina
  2. el desconegut .....ferida d'amor tancada qui fos ocell i voles amb les ales dels teus versos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint m'agrada projectar coses. I sempre hi ha la incertesa de com sortiran. Si no hi ha projecte queda allò desconegut, despullat, davant nostre d'una manera més evident que mai.

      Elimina
  3. Ocell i poema. L'un vola, l'altre reposa.

    ResponElimina
  4. El vol de l'ocell ha vingut a tancar la ferida d'amor, amb un frec d'ales...

    ResponElimina
  5. Olá minha querida,
    No mais intimo do nosso ser temos cicatrizes que ninguém faz ideia do quanto significam e o quanto ainda trazem recordações, somente se permitindo amar novamente teremos os efeitos amenizados.
    Desejo-lhe um lindo final de semana.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons