dimecres, 29 de març de 2017

Només l'anhel d'infinit


Només l'anhel d'infinit
vull que em guiï la mirada,
i que em faci trobar el gest,
la pell i el cor esperant-me.
Caminar-nos tants camins
i emprendre el vol, una tarda, 
per descobrir un univers
amb la mà a la teva galta..
Només l'anhel d'infinit
és la muntanya més alta.

10 comentaris:

  1. L'anhel li permet emprendre el vol , guiat per la mirada, fins a la muntanya més alta, una tarda qualsevol...

    ResponElimina
  2. Ja veus que m'has inspirat i t'he seguit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors, m'encanta el teu poema!

      Elimina
  3. Abans, en la nostra joventut es marcava el emprendre el vol, volar per un mateix. Ara, de vegades, la joventut actual no té ni ales per volar. Quina il·lusió d'aquells anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Alfonso, en teníem unes ganes! Teníem una pressa de viure, de ser nosaltres mateixos... ara s'ho prenen amb la calma...

      Elimina
  4. L'anhel d'infinit és ple de desitj de viure el present.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El present i l'infinit es toquen... tens tota la raó.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons