divendres, 24 de març del 2017

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA



 La persistència de la memòria. Salvador Dalí.

Mira la neu en el meu front.
El temps ha passat volant
i t'ha robat els records.
Mira'm als ulls, amor
i dedica'm un somrís.
Jo seré la teva veu
seré la teva memòria.
Agafant-nos de les mans
passejarem vora el mar
com quan teníem vint anys.
Mira'm als ulls, amor
i regala'm un somriure
que des que tu no somrius
no existeix la primavera.

10 comentaris:

  1. Molt bo, Mari! Has connectat molt bé amb el to d'indefensió i de la vellesa del poema de Palau i Fabre.

    Trist, però bell!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mesura que anem complint anys, ens trobem més indefensos. És trist, però és cert.

      Elimina
  2. Tot el poema és apassionant, els dos versos finals són estremidors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies.És trist buscar un somriure i trobar uns ulls sense expressió.

      Elimina
  3. Preciós poema, Mari, em trec el barret!!!

    ResponElimina
  4. Molt ben construït el poema, amb la sorpresa final relacionant la primavera amb el somriure i la seva tardança amb la tristesa.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons