dijous, 30 de març de 2017

Camí brevissim

Pel camí sense portes camino
somiant que algun dia el cor
es farà de tan gran enorme
per encabir la joia de viure
sense cap recança d'ahir .

9 comentaris:

  1. Respostes
    1. gràcies! venint de tu és un honor rebre el teu comentari Jordi

      Elimina
  2. Això, això... que se'ns faci un cor ben gran... sense recances...

    ResponElimina
  3. Un camí brevíssim que el poema fa més ample.

    ResponElimina
  4. Un poema preciós. Cal fer un llarg camí per arribar-hi.

    ResponElimina
  5. Que bonic!Que tinguis molta joia de viure, per encabir dins del teu gran cor!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons