dimecres, 22 de març de 2017

Amb el record























Amb el record del meu peu nu
a l'ombra càlida d'un pi,
passa'm la mà pels meus cabells, amic.

Per tot el temps que aquest meu cor

no sabia on trobar consol,
passa'm la mà pels meus cabells, amor.

Com un gest suau per segellar

complicitats d'un xiuxiueig,
passa'm la mà pels meus cabells, amat.

Perquè en els mots hi retrobem

tresors que crèiem ja perduts,
passa'm la mà pels meus cabells, company.

Ara, que el temps ja se'm fa hostil

collim l'amor en cada gest,
passa'm la mà pels meus cabells, amic.

15 comentaris:

  1. I abraça'm fort amic, amor
    cada dia ...

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  2. Amic, amor, amat, company..."Passa'm la mà pels meus cabells"...
    I estimem amb tendresa!

    ResponElimina
  3. Amb el record, el temps, les complicitats i aquells tresors...recollim l'amor.
    Bona nit

    ResponElimina
  4. Un poema d'amor molt bo Carme. Inesgotable.

    ResponElimina
  5. El teu cabell,
    com el teu cos,
    sempre fragant de tendresa.

    Filòsofs de noms enrevessats
    malden per conèixer el secret
    de la nostra abraçada.

    Sentiment que neix
    a la dolça fondària
    dels esguards clars.


    :-)*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara podria dir que mai no m'han agradat gaire els anònims, però en aquest cas seria mentida, perquè és un poema preciós.
      Gràcies, anònim!
      Vols participar, en un post?
      Perdries l'anonimat, però nosaltres guanyaríem un poema.

      Elimina
    2. Guanyaríem un poeta, volia dir. El poema ja hi és.

      Elimina
  6. I sempre que vulguis declarar-me el teu amor, estimat, passa'm la mà pels meus cabells, company.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per una nova estrofa... del poema, Alfonso!

      Elimina
  7. El poema que rememores amb el teu propi era un dels preferits d'una amiga que fa poc ha traspassat i m'has portat el seu càlid record. Gràcies.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons