dijous, 18 de febrer de 2016

Quan veig la terra

Una foto de la Marta Pàramo


Quan veig la terra tan verda o tan llaurada,
quan veig les muntanyes que s'alcen
com sobiranes de la plana,
sempre, tu hi ets en elles,
i els teus mots són com murmuris 
de rierols que riuen pels tàlvegs.
Quan veig l'isard, àgil i lliure
tu també l'ets, trescant feliç.
Quan veig la mar immensa
tu ets el blau i ets dins del blau
i en el tacte subtil de l'aigua.
Et trobo a tu, arreu...
i en aquest trobar-te,
 jo també em retrobo.

Foc ardent

Imatge dins del blog Hora blava
Quan veig la terra
i la mar, lo cel,
penso en la prosa,
les imatges, els versos,
sols ho faig per qui
és darrere de totes
les metàfores.

Google analytics

Llicència Creative Commons