dissabte, 18 de juny de 2016

Amic e amat



Vedà la paraula l'amat a son amic, 
e aconsolava's l'amic en l'esguardament de son amat.

Ramon Llull

9 comentaris:

  1. Es consolava amb molt poc, segur que era perquè l'estimava molt. ;)

    ResponElimina
  2. Se l'estimava molt. A vegades penso que potser massa.
    L'amor incondicional té la seva bellesa, però és arriscat i cal vetllar-lo molt bé.

    ResponElimina
  3. No és escaient que l'amat vedi la paraula a l'amic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és escaient, no... Hi ha amats massa cruels...

      Elimina
  4. Si li vedava la paraula ni era amic ni era amat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contundent i clar, Xavier. De fet jo també ho penso. Però l'amic se l'estima igualment... Què li vols dir? Que és una bleda soleiada?

      Elimina
  5. Vedar la paraula a l'amic està bé. El silenci és molt necessari. Si més no, per aprendre. Quan parlem - i més si diem ruqueries - ens esbravem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un altre punt de vista, Andreu.

      Jo no tinc res en contra del silenci, i estic d'acord que és necessari, però "vedar" ... cal "vedar" en amor o en amistat?

      Elimina
    2. Andreu, per que no ens escrius un poema des d'aquest punt de vista, teu? M'agradaria molt.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons