dijous, 12 de maig de 2016

La saba als turmells



Ets honorable, i arbre.

em puges la saba als turmells,
m'obres amb llum
i em fulleges els ulls.

No puc més. Demana'm.

el sotabosc 

                            dels sospirs

o els pins 
                            del vesc.

Arbra'm tota. O no em facis rels. 

11 comentaris:

  1. una altra, esmaperduda després de llegir-te, però amb tot l'afecte...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La musa, ratolí de vena poètica.

      Gràcies. I un pic d'enyor.

      :-)*******

      Elimina
  2. Abans d'acabar el poema, i sense llegir la teva signatura, ja sabia que era teu, Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muacs, amic enyorat.

      Gràcies... intueixo que és bon senyal.

      Elimina
  3. Amor inquiet i amor lliure. O sinó, per què la saba als turmells?

    ResponElimina
  4. anna-historias.blogspot.com .

    Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons