divendres, 22 d’abril de 2016

Llàgrimes




                            
No em torba  pas
mostrar les meves llàgrimes,
que ploro per amor.
És l’únic que puc oferir
a qui tant  he estimat.

Comprendrà el meu dolor
qui com jo estimi.
El que el meu plor no entengui
més digne és  de compasió que jo.


18 comentaris:

  1. Tot el poema és molt bo. Els 2 versos finals són sublims!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, per la teva positiva valoració del poema. El final és així perquè així ho sento.

      Elimina
  2. Totalment d'acord amb en Xavier, els dos versos darrers són sublims!!! Reverències poètiques...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha!
      Gràcies, Carme, penso que em llegiu amb bons ulls.
      ;-)

      Elimina
  3. Aquestes llàgrimes arriben al cor.
    Boníssim, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És trist plorar per amor, però més trist és no tenir-ne cap.

      Elimina
  4. Subtilesa immortal
    Sensibilitat a flor de pell!!!

    Gràcies Roser, portes la passió añ Cor.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, Carles, aquest poema no és de la Roser, sinó de la Glòria Bosch. No hi fa res, però a cadacú el que sigui seu... Gràcies.

      Aquest blog éscun blog col·lectiu i escrivim aquí, més de 20 poetes, amb freqüències diverses. Gràcies de nou!

      Elimina
    2. Olga, Carles gràcies per les vostres afalagadores paraules.
      I a tu Carme, per l'aclariment. A veure si la M.Roser s'anima a participar a les Lul·lianes!

      Elimina
  5. Que bé ho dius, Gloria!
    Qui plora s'allibera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades és una necessitat i un alleujament. Però sempre serien desitjables amors correspostos i tendres que no ens fessin patir.

      Elimina
  6. Si algú no entén les llàgrimes del qui l'estima...Ell s'ho perd...
    Carme, gràcies per l'aclariment, que ja m'agradaria que fos meu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T"entenc molt bé, a mi també m'agradaria que fos meva!!!

      :)

      Sempre hi ha gent que no entenen els blogs col.lectius...

      Elimina
    2. Segur que la M.Roser ho faria millor que jo si s'hi poses. Tu, Carme, ja ho has demostrat!
      Una abraçada a les dues!

      Elimina
  7. Qui no té empatia en una situació com aquesta, és que alguna cosa li manca. No pas a tu, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena. Com diu el nostre admirat poeta:

      Trist el qui mai no ha perdut
      per amor una casa.

      I jo afegeixo: I trist qui no entén aquest dolor per la pèrdua.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons