divendres, 8 de gener de 2016

Mai no va ser prou

Recordes amic, recordes amat,
com la follia del cos
em feia exultar també l'esperit?
Com afavoríem l'amor
empetitint el seny i la prudència?
Llanguir en els instants absents,
mai no va ser prou.

Mai no va ser prou 
per renunciar al miratge.

14 comentaris:

  1. m'agrada que l'enfolliment amorós empetitís el seny

    ResponElimina
  2. com en tota menja decor o d'esperit, mai és prou...anant pujant escalons...anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre en volem més dels aliments de l'ànima...

      Elimina
  3. Sempre torna la set de l'amor
    del qui en beu amb fruïció.

    ResponElimina
  4. Llanguir d'amor en l'absėncia com aquest iris que es marceix de pressa, tot just acabat de collir. Quina imatge tan ben trobada!

    ResponElimina
  5. Encara que la prudència ens ho digui, no hem de renunciar al miratge...

    ResponElimina
  6. Mentre hi ha l'amor no importa si és miratge o no, instants viscuts inesborrables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una manera molt real i positiva de veure-ho... La millor, encara que no sempre fàcil.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons