dissabte, 13 de juny de 2015

ELS RECORDS...













(intentant seguir la Carme)

“Escampa’m”
Els records, l’absència,
estic a l’òrbita
de la teva lluna...,
m’arriba l’eco del
teu silenci, el record
de la carícia que em
vesteix la nuesa de viure.

M’has llaurat i m’has sembrat,
en la solitud, la flor del teu somriure,
sóc el dictat profund...

onatge

11 comentaris:

  1. S'escolta el silenci dels solcs.
    La terra es torna fèrtil si s'hi aboquen somriures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xavier!
      Sense somriure no hi ha viure...
      Gràcies!
      Salut!
      onatge

      Elimina
  2. Els somriures adoben la terra i més si les llavors són profundes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Teresa!
      Sense profunditat tot seria superficial...
      Gràcies.
      Salut!
      onatge

      Elimina
  3. Hi ha records que acompanyen molt i absències que mai no són absències del tot.

    Fem florir els somriures, en tot moment, onatge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carme!
      Hi ha absències que són presència...
      Gràcies.
      Salut!
      onatge

      Elimina
  4. encantada de retrobar-te, onatge!
    et segueixo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu fanal sempre és llum blava al meu far...
      onatge

      Elimina
  5. Dins la mateixa òrbita, els silencis són somriures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Silencis i somriures... embasten els sentiments...
      onatge

      Elimina
  6. És un silenci molt profund aquest que és capaç d'enviar l'eco i si és en forma de carícia...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons