divendres, 3 d’octubre de 2014

orgull

seguint anton:   " alè dolç"







sentiments retorçats i doblegats en marbre
on hi planeja un  alè dolç, esperançat...
com un clam demanant
el que ens pertany des fa tres segles.
demandant poder fer front a la injustícia,
demandant que s'agosti el trepig,
demandant no ser vilipendiats i munyits al ensems...
un clam, malgrat tot, d’orgull
d’orgull de ser com som
d’orgull davant l’enveja latent

d’orgull... perquè,:   som i serem !!

 

RETROBAR-NOS... aquarel·la


Tot seguint  a Isabel.-  Lluirà de nit l’espurna

Lluirà de nit l’espurna
on he de trobar el meu ideari.
Romandré despert, alè dolç,
esparpillant les foteses
i del pensament, frase nouvinguda,
esclatarà l’anhel emmelat
de retornar-te a veure.
Fluirà el consens, i, quiet,
el magí recorrerà la platja
on els grans de sorra besaren
nostra pell invocant el sol.
Haurà set sols un somni
aquest pretès retrobar-nos?

anton.-3-10-12

Vida a la terra

Seguint a Imma,





Al més recòndit indret
lluirà de nit l'espurna
que ha d'encendre el sol
per escalfar a diari el món.

Una branca trencada
serà llenya, serà foc.
La fulla que cau,
l'aranya que expira,
seràn la vitamina del sòl,
la vida intensa a la terra...


Resurgir

seguint a Montse...




Una branca trencada
cau del tronc del seu arbre.
Una arrel esqueixada
fora de la gran planta.
Sorgeix brot nou,
esperança,
tija nova…
planta a la tardor reseca
desperta a la primavera
donarà flor, 
nou aroma, 
nou color...

Google analytics

Llicència Creative Commons