dijous, 30 d’octubre de 2014

on trenquen les ones

seguint isabel i anton:  sorres calentes









allà on trenquen les ones
vaig trepitjant les sorres
i lentament s'esvaeix el meu trepig,
amb el reflux de l'aigua
retirant-se al no ser.

porto dins meu
empremtes similars,
ferro roent a dins del cor,
per no abaltir-se
amb el reflux del temps.
mans tèbies i besades
i pell contra la pell
i empremtes de somnis,
de quimeres,
d'afanys, de sentiments.

i d'elles he après i
segueixo aprenent,
i visc.
deixant el meu trepig
en les sorres calentes del camí
on lentament s'esvairan
quan el reflux de les onades
se'ls enduguin.


2 comentaris:

  1. la relativitat de les semblances... les sofrim, les patim, les gloriem, les adorem... Anem lluny i tornem al a prop...Anton.

    ResponElimina
  2. Les onades s'ho van enduent tot... A vegades per sort...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons