diumenge, 26 d’octubre de 2014

I L'ARBRIU S'INTERPOSÀ... aquarel·la TARDOR 3


Vaig dir : atura’t...!!!
I l’arbriu interposà
ses armes netes
cobrint totes les escletxes.
Mans i mànegues  a la feina.
Ens hi jugàvem l’innocència
que mai havíem perdut.
Seriem conseqüents
i triomfaríem
La lluna i Orió ens miraven
complaguts
i fins els segles ens daven la raó de ser.
ANTON.- 26-10-14


10 comentaris:

  1. Un poema orientatiu? L'aquarel·la és molt bona!
    Ton, m'agraden els canvis verticals de tonalitats que li has infós.

    ResponElimina
  2. Xavi,Intento aprendre, per gaudir, de tot això que les bones persones ens posen a ma als que no hem pogut desenrotllar les nostres inquietuds... Anton.

    ResponElimina
  3. molt belles les paraules i la pintura excel·lent acompanyant!!!

    ResponElimina
  4. La lluna i l'Orió, sempre tenen raó... És bo que ens aompanyin. La teva aquarel·la, té un aire de misteri molt interessant.

    ResponElimina
  5. Potser el blau moradós li imprimeix aquest aspecte... Anton.

    ResponElimina
  6. La innocència no l'hem de perdre mai i si la pintem amb colors, molt millor...

    ResponElimina
  7. Anton, com ja t'havia comentat en un altre lloc, bravo pel poema i per aquesta fantàstica aquarel·la.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. Anton, m'has enlluernat amb la lluna i Orió...

    ResponElimina
  9. al miracle del pincell uneixes la bellesa del poema : bravo !!
    em quedo la innocència

    ResponElimina
  10. I jo m'he quedat les escletxes... sense avisar ni res...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons