dijous, 23 d’octubre de 2014

Faig cas del cos







Faig cas del cos
i aletejo pels aires,
em deixo conduir pel vent,
vaig mirant tots els paisatges.

Els colors grocs i ambres,
la vida vertical dels arbres,
el gel polar de tants blancs
i els oceans de blaus i onatges.

Les terres riques del nord 
i les nits de ball al cel,
els insectes de les selves
i els escarabats més negres...

M'agrada viure al món
per sobrevolar els deserts,
plantar llavors a camps i horts
i collir els fruits del bosc.

Faig cas del cos...

9 comentaris:

  1. Molt maco l'escrit i la fotografía en porta records de les dunes del antic Sahara Español, del Siroco i dels bons companys.

    Salutacions.-

    ResponElimina
  2. El teu cos et porta a la natura, segueix fent-li cas.

    ResponElimina
  3. El cos sempre ens dóna molta informació i de molta omportància. Està bé fer-li cas.

    ResponElimina
  4. al cap i a la fi, nosaltres sóm natura.
    és lògic i bo involucrar-nos-hi

    ResponElimina
  5. el cos i sentir, experimentar, percebre flux i reflux... Anton.

    ResponElimina
  6. Preciós poema, Isabel. Ets sàvia, fent cas al cos...

    ResponElimina
  7. Tenim tantes coses per somniar i viure la natura...El cos ho sap.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons