dimarts, 26 d’agost de 2014

CANVIAR D'AIRES... boli ràpit


Cansat dels  contactes que li oferia la vida
pensà en fer taula rassa i canviar...
Tocar paperetes de vot que no acomplien
les expectatives posades en el polític,
veure que la religiositat no seguia
les prèdiques en que es refermava la cúria,
que les amistats tenien tendències
de lucrar les seves suors treballades
i- el profit propi no li deixaven lliure...,
Noi, noi,pensà en pujar al terrat descobert
i a les nits estendre la seva vesta
que el ventijol li obrís tots els porus,
mentre s’ha mirada tenia la complaença
de veure el cel de brillants estrelles
i ,allí,ningú li demanava, ni diner, ni resos,
ni paraules d’alabança fútil i fal·laç,
ni paperetes en urnes  per engreixar
la corrupció, les il·legalitats, i cares
que sols el coneixien un dia...
I encara amb la sorna de toc a l’espatlla..
-Ja saps quan em necessitis...
I les poques vegades que havia buidat el pap,
Ai,noi,de raons i paraules... tantes!!
però tot quedava en aigua de borraines.

Li aniria bé el ventijol pur i net...
Allò que diuen: Canviar d’aires... !!
DE REBAIXES 14.- ANTON. T.E.- 25-8-14.



dilluns, 25 d’agost de 2014

PINTA EL QUADRE... aquarel·la



1 – 5 – 13

 Posa't amb els pinzells a jugar com orenetes i pardals a fer nius d'il·lusions i sostrau-te els mals esperits de les galletades d'aigua pudenta que ens tiren per damunt i nosaltres com nous bufons resistir les andanades dels faceciosos que s'han apoderat dels nostres pots de pintura amb els que mesclàvem alegries i penes i ens en rèiem de  les pluges malsanes. Aixeca el cap i esquiva la pròxima galletada...Persisteix en la tossuderia i pinta el quadre famós del teu viure .Anton

dissabte, 23 d’agost de 2014

ET VEIG EN AQUEST MAR... aquarel·la


Et veig en aquest mar emboirat
On la llum difuminada
Es clou.
Tot calla. Parla el silenci,
Melodia de cant d’altres tremps
Desaparegut.
Em figuro ta figura boirosa
De contorns fins esmorteïts vivint
Altres sospirs.
La llanterna de meu existir
Té prou oli per il·luminar
Els records.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 23-8-14

divendres, 22 d’agost de 2014

ANIVERSARI DELS NOSTRES NETS AINA I PAU... aquarel·la


ALS NOSTRES NETS AINA I PAU...
.................
Obrireu la font de nostres alegries
En el mateix dia, en diferent any
I nostre caliu sou per més que passin dies...
Avui, per nostra llar és un dia molt gran.
Creixeu com feren  ametlla i rosa,
El dos tenien una closca dura, l’altra pètal perfumat...
Sigueu valents. Avant amb abraçada fosa
En un futur que sigui d’Amor i de Pau,
FELICITATS.-  T.....  I ANTON



FANTASIA DE LA ROSA I L’AMETLLA...
Inspirat en una foto de Teresa Castelló.
........................................................
Va ser flor de naixent ametlla
joiosa obrint-se, carnuda, salvant-se del gel
i es despullà llençant al terra la camisa
que sa mare li regalava al naixement.
Poca carn demostrava enganxant-se pindoleta
en el ramatge del arbre on anà creixent poquet
amb ses companyes, unint-se, mirant terra
i rebent rou i pluja, sol i vent.
Amb germanes eren felices, fruïen inflant el ventre
amb un verd esponerós omplint l’ametllonet .
...............................................
Mes,davall seu, parterre de fulla verge i tendra,
assumia pletòric lloc com erèctil castell
que per voler barrejar-se amb la nuvolada
feia d’anxaneta esplèndid un luxuriós capell. 
Formós obrí del barret les seves ales
i perfumant l’entorn  es pentinà el cabell
al aire tot el vestit que s’obria i s’obria
ensenyant orgull i joia amb pètals oberts.
S’inflava d’aromar des de son vestuari
mitjons, i calçones, faldilles, brusa i corpinyet
amb més gassa, seus pètals nous florien
donant al ventijol llustre d’angelet.
- Com t’ho fas que estàs preciosa
amb vestit nou sempre lluent...?-
- cantava l’ametlla  a la rosa generosa
que aroma escampava al més noble vent.
Passaren dies i dies sense mirar hores
perfumant el regne, emmelant  l’entorn seu
i amb les solanades i vents i pluges
ella no parava de destil·lar  del flascó excels.
Però tant treball un dia ve que cansa
que tothom vol perfum i ella n’és diligent
i si que un jorn va caure rufagada
i el seu vestit quedà estripat, a terra desfet.
S’agostaven les fulles, abans  fines i tendres,
el rou li feu de plor incessant,empallegós, sincer.
L’ametlla a dalt de l’arbre es treia la sarja...
Badava ensenyant cos dur, llençant vestit verd
que ja mai més usaria aquella clofolla
que havia guardat abans son cos adolescent.
.........................................

La rosa perdia sa vida... L’ametlla fruïa del viure ...
Quin gran dilema jugaven  en seus anhels
La rosa seria seca en pàgines de llibre
L’ametlla guardava llavor seguint complaent
Al deliri de ser continuïtat d’univers.
Al pas del temps complien destins les dos joies
I mai moririen, donant-ne cadascuna son ser.

DE REBAIXES 14.- 14-8-14.-ANTON.- T.E.

dimecres, 20 d’agost de 2014

DOS PÈTALS I LA ROSA... aquarel·la


23.-DOS PÈTALS  I LA ROSA ...
(A una foto de Teresa Castelló
amb seus dos nebots menuts.)
................................................
...i la tri-dimensió es beneïa sola.
Com dos pètals unint-se a dilecta rosa
enlairaven son perfum de diví somriure
a un contacte dolç d’abraçada.
En el refrec de tres destins
ara, en delit de camí units,
encara que sols fos un instant que conta joia,
es culivaven en un mateix desig
de sentir el caliu de l’estimança
que en seu destí, separat, buscarien sempre.
Quanta felicitat naixia en seus rostres !
Brasa feta de contacte de galta neta,
de dits que busquen tendror i la projecten
i en el centre colrat per dos ales
que daran volada impensada,
l’escriny de les joies, satisfacció de sang,
imprimint en sa alegria l’herència
per contenir el joiós instant
de la nissaga que protegeix i ensenya

el camí del goig als dos  nous pètals.
DE REBAIXES 14.- 13-7-14- ANTON.- T.E.

dimarts, 19 d’agost de 2014

ELS SONS DINS L'ESTANY... acrílic sobre paper negre



27.- ELS SONS DINS L’ESTANY...
............................. salms de l’amor
I dins l’estany els peixets corren com esperitats
com sent-ne viu teclat de piano inventant melodies...
Cadència en el bellugueig incessant
mostrant lletres que es mouen i s’uneixen paraules.
Sons que reverteixen en harmonies difuses
com fullam en bosc que es despulla
caient i enlairant-se en el moviment de l’estany
revolant tot l’entorn en màgic naixement...
Palometes bellugones que llencen petons al aire,
notes breus i allargassades, colpidores,
estremint-se, estenent-se, implantant-se,
fent-se melodia en l’estany que es concreta
en el moure, en el so, en la visió
d’un espectacle que mai acaba i de continu es modifica
com instant en carrusel de successions
on viuen i acaben havent dat seu profitós viure.
Peixets menuts, nostres idees
en nostre estany del viure
es belluguen fent ses melodies
que uns escolten, altres callen,
altres neguen,altres rebutgen,
altres assumeixen. altres dispersen,
altres... I nosaltres les estimem ?
DE REBAIXES  14.-17-8-14.- ANTON.- T.E.




divendres, 15 d’agost de 2014

26.- LA ROSA I EL SEU FOC... salms de l'amor... aquarel·la


26.- LA ROSA I EL SEU FOC...
A l'amiga Montse Masip en el seu aniversari.
FELICITATS tinguis amb tots els teus.
............................ salms de l’amor.
I la rosa esclatà en impol•lut foc
al petó virginal de la donzella,,,
I és que el petó circulava per el cel blau
com goteta d’aigua que ve a la vida,
com sospir que crema en la immensitat
i volia ajaçar-se per existir per sempre.
Quan esclatà en foc amb crepiteig de fullam
que es transformava vingué el miracle
L’aire es convertí en perfum...
com harmonia concertada
Brandia per l’entorn l’aroma excels...
L’estima de la donzella brullava
d’aquella font que ja mai s’estroncaria...


DE REBAIXES 14.- 15-8-14

divendres, 1 d’agost de 2014

Batecs

                               Foto: Carme Massa
No em quedo sol,
revius tot d’un plegat.
Hi ha els teus batecs.

Google analytics

Llicència Creative Commons