dilluns, 23 de juny de 2014

Des de la platja

Quan l'ona besa la platja,
el teu ponent, que s'ajoca
m'omple de llum duradora.
Reflex daurat de tu, a la pell
espurnes lluents als ulls.
Els dits recorren encara
suaument tots els camins
mentre la pell reposa.

3 comentaris:

  1. Onada suau. Bell final que pot ser un inici.

    ResponElimina
  2. El teu poema em fa pensar en aquells sentiments intensos, profunds i sòlids que tenim per certes persones i que són intensos en el seu moment més àlgid i encara ho són després i ens acompanyen com ens acompanya el record de la fredor de l'aigua del mar quan ja som fora, o l'escalfor del sol quan ja ens arriba l'ombra.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons