dissabte, 26 d’abril de 2014

El vell i el mar de Joan Vinyoli




EL VELL I EL MAR
El mar és ple, però jo em passo dies
omplint-lo de mirada.
Cal saber-ho fer:
que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis
i el seu saber-se dur i compacte, ric
com la balena, que tot d'una en surt
i que amb un cop de cua els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
a la teva enyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.
Estalvia gemecs i fes més ample el mar.


Ja sé que no té res  a veure...  però us ho explico:  El meu fill, quan era  petit,  un dia  em va  dir que el mar  s'havia  fet  més gran de tant passar-hi les barques.  Em va semblar una manera de veure prou poètica i ara  m'ha fet pensar que potser ell  l'omplia de més  barques  de les  que  hi ha.  Us proposo  que  el tema del poema  sigui imaginar de què ompliríem el mar?  o bé com faríem  més ample  el mar...
 

1 comentari:

Google analytics

Llicència Creative Commons