dimarts, 17 de desembre de 2013

De la teva terra

No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Les  arrels t'alimenten
de la teva  terra
en treuen el suc.
El tronc  és  la força,
la pinya,  el castell
d'on surten les  branques
de molts  de  sabers.
No oblidis que l'arbre
ben cuidat  i net
traurà flors  i fruites.
I  assadollarem...

No t'oblidis mai... Joan Fort Homenatge a Salvador Espriu

No te n’oblidis ni mai me n’he oblidat.
Per això el vaig regant cada dia
Llegint tot el que puc en català
―blogs i poemes, és clar―
Escoltant la Ràdio Nacional
Afligint-me de les barbaritats
Que es fan perquè demà
No sigui esponerós com jo voldria
―i molta gent com jo també ho fa―.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 17 de desembre de 2013.

Una llibertat guanyada




No t'oblidis de l'arbre de l'alta quietud;
la nostra identitat és aquest arbre,
aquell des del qual et contemplo.
El de branques fortes,
que creixen fermes buscant la llum;
el de fulles verdes i joves.
Aquell que des de dalt del turó
t'observa i t'acompanya,
mentre fas el camí que t'ha de dur a la llibertat.
L'arbre que coneix els teus avantpassats;
l'arbre que acollirà aquells que t'han de succeir.
No l'oblidis.
I quan assoleixis allò que reclama la teva dignitat;
quan les teves fronteres siguin fetes de braços de la teva gent,
i no sentis que t'envolten cadenes;
puja fins aquí dalt i cobreix-me,
d'una estelada de groc i vermell;
que onegi una llibertat guanyada.

Google analytics

Llicència Creative Commons