dilluns, 16 de desembre de 2013

Que entri la llum


Que entri la llum
i ballin les fulles.
Abrigui el solet
el cau tan bonic.
- No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Cova falaguera.
Una branca menuda
ens faci de casa
on aturar el vol
quan som abatuts,
i una piuladissa
d'ocellets ben tendres
ens porti volant
mentre alcem mirades,
amb un aleteig de parpelles
pel sol que enlluerna,
provant d'arraulir-se
a l'escalf dels teus ulls.

De les branques

No t’oblidis de l’arbre

de l’alta quietud.
Ni de les branques que es vinclen
sota el pes de flors i fruits.
Recorda qui ets i quina llengua parles
agafa't a les arrels i embruta't les mans
amb la terra que ens fa viure i sentir
No t'oblidis de l'arbre
del pi de les tres branques
escolta la remor de les fulles
pentinades pels vents d'independència.
No t'oblidis de l'arbre 
i tampoc del bosc , quietud i pau
seran nostres si podem dir en veu alta
el que volem . 

Per sort de tots nosaltres

PER SORT DE TOTS NOSALTRES


No t’oblidis de l’arbre
de l’alta quietud.
Si les arrels asseques,
també t’agostes tu.

No deixis pas de veure
el camp on has nascut.
A terres més llunyanes
mai no seràs ningú.

Mai no defugis la llengua
dels teus pares, perdut
en falsos brills de somnis:
esdevindries mut.

Google analytics

Llicència Creative Commons