dimarts, 3 de desembre de 2013

A mi no em deixen anar i venir

 
-Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop.
-Tota la raó tens, estimat Vent,
que savi ets, de tant anar i venir,
i saps i coneixes, de tantes vegades que has fet el camí.
Mira’m a mi,
amb els meus passos marco un destí,
i a mi no em deixen anar i venir.
Tu vas enrere i refàs els passos que vas fer ahir,
si t’equivoques,
fas mitjà volta i tornés aquí.
La teva sort, no és la que jo tinc,
una vegada em deixen a mi,
sinó l’encerto he de seguir.
Tu ets un Savi,
jo en sóc molt poc.
Miro d’aprendre; tinc un sol cop.
 

1 comentari:

  1. Déu n'hi do el que aprenem en un sol cop!!! però... sempre voldríem més...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons