divendres, 15 de novembre de 2013

SURAR



Molt he estimat i molt estimo encara...
damunt del llavi més fidel
i per sota del braç que em serva.
Tot el que veig no és mentida,
i en cada arbre un mot amable
s'hi gronxa i em vesteix.
Del groc un camí sencer,
i una drecera a tu, corriol
de fets ineludibles, de TU.

La sorra es fa pedra.
Hi surem.

7 comentaris:

  1. És per l'amor que de vegades surem i no ens enfonsem.

    ResponElimina
  2. Preciós, cantireta, moltes gràcies per venir de nou...

    ResponElimina
  3. Molt bonic, sovint l'amor ens fa de salvavides...

    ResponElimina
  4. La sorra es fa pedra, els versos es fan poesia amb poemes com aquest.

    ResponElimina
  5. Mercès per llegir. I per conversar amb el vers... ;-)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons