dilluns, 28 d’octubre de 2013

El poema de la segona setmana de Salvador Espriu

DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ


Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-,
i de mirar com passa l'emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l'excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d'artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l'última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.
.....................................Salvador Espriu
 

2 comentaris:

  1. Carme, el trobo excels, magnífic, d'una bellesa inconmensurable!

    ResponElimina
  2. Oi que sí, Zel? No és un dels més coneguts, però buscant poemes per posar-los aquí a ritme d'un cada setmana... em vaig enamorar d'aquest.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons