dissabte, 3 de novembre de 2012

Efímera (de deomises)

[seguint l'Anton]


Estrips de vida.
La papallona efímera
De nou s'escapa?


d.

ANIREM FILANT... boli ràpit


Seguint a la Pilar... Amb el trenet que em trasllada als impossibles...
..................

Anirem filant brotons de vida ?
Les esfilagarsades les repararem
recusint els estrips dins nostre
i tornarem a ser,
a començar
el repte que ens enardeix.

Quantes nits vetllant la menudalla
de guspires que ressusciten
idees contra incomprensió nostra,
recels escrits en instants que arriben
i s'aposenten amos de la pensa
i no ens deixen ser nosaltres...
Els records retornen al precipici
i van caient un rere l'altre
com temps que balanceja
en el jardí del arbre copiós
on hem gaudit d'intants de brega
esperant aquest moment sublim
del retorn al passat.
Papallona efímera som
vivint en el coixí de la flor.

Mite

Trobada aquí


Fils contra els minotaures,
híbrids de Pasífae
i el toro blanc,
adrecen els passos
al centre del poema
i desamaguen secrets.
Teixeix Aracne
el tapís;
flats d'onades blanques,
que componen
el mar primigeni
del qual cimellaren,
esbalaïts de nostàlgia.
La cruïlla,
s’acreix en enyorances;
broda la filassa
la incomprensió.


Tot seguint a Deomises

Google analytics

Llicència Creative Commons