dimarts, 16 d’octubre de 2012

INCERTESA


Després de la rissaga,
la teva abraçada
desfà la incertesa
i em retorna el somriure.

Batecs de temps

Compto els batecs del temps corpori
rellotge de carn vital empenyent dies
nits, retorns, records i platges ....
Nua, somnio vestits d'escuma i ones
sóc mar , aigua , arena, horitzó , petjades
segueixo el rastre de les paraules
que em menen a un altre món on tot és possible
camino descalça.
 

Torno a la mar descalça


Torno a la mar descalça
després de la rissaga.
Els peus nus, 
caminen arenes i tresors de tardor.

L'aigua és a l'horabaixa,
un espill que retorna el somriure.

Urgència (de deomises)

[seguint la Isabel]


Cap a altres indrets ignots, salpo
Com el vaixell que navega a la deriva
Pels capcirons dels dits amb què palpo
Cada centímetre del teu cos, ànima viva.

Cap al país dels teus ulls, la vida perilla
Amb la inquietud de tastar-te, que desperta
En tot racó de la pell, impregnada de vainilla
Quan vull dormir i ets remei de la ferida oberta.

Torno a la mar intrínseca, mancat d'astrolabis,
I retindré en el meu interior aquesta silent foguera
Que crema per tu, enmig del deliri de l'espera:

Seràs cada gota d'aigua de l'oceà que m'atrapa,
Guardat en el teu ventre, i reclamaré amb llavis
I carn el que m'has ofert i que en el cor se m'arrapa.


d.

Salpo





Salpo cap altres indrets,
derivo ribera avall
fins que m'atrapi una nova xarxa,
fins que m'aturi un desconegut ham...

Ni amarres



Sóc mal mariner. I no em reca.
D'allò que anomenaves cos
ara és mar, i no se m'hi assembla.
Ni rosa, ni vent, ni amarres.

Salpo cap altres indrets
on la bellesa hi és assegurada.
Bon vent!

Seguint Carme. Torna el pitxell d'aigua fresca, que sap on trobar-ne ;)

Perquè m'aculli

Perquè  m'aculli  el teu port
navegaria mars de  silencis,
nits d'absències sense estels.
Sé  que  hi ha un far
a l'altra banda  del temps.



Àncora (de deomises)

Em llevaré ben d'hora, amb els llavis plens
De la pregunta que em crema les entranyes
I em malmet per dins, amb el cel que guanyes
Matinada rere matinada, i cap a on em prens.

Saludaré el nou dia amb l'aire del teu record
Que arrela al fons del pit i em serveix de guia
Quan ets absent i bella com l'ofrena més pia
Que deixo perquè es calmi el vent del nord.

I m'impregnaré la pell amb teu cos, que em venç
La resistència del desig, la fe que mou muntanyes
I m'apropa al jaç que he compartit només amb tu.

Em llevaré ben d'hora perquè m'aculli el teu port,
L'àncora del teu ventre, i seré nàufrag, nounat, vigia
En aquest món que crees al fons del teu esguard bru.


d.

SEGONA QUINZENA!!! COMENCEM!!!!

Serà  del  dia  15  fins  al  30...

Google analytics

Llicència Creative Commons