divendres, 24 de febrer de 2012

caminant

Jo camino per la sorra
i la meva ombra m’avança
per davant meu corre sempre
ella m’obra l’esperança.

Posant un peu rere l’altre
en aquest mar d’enyorança
vaig avançant per la vida
cercant sempre la temprança.

Somriure



( intentant seguir a la Carme)

Mentre somric
em miro al mirall
et veig darrera meu,
tu també somrius
m'agafes per la cintura,
i desapareixes amagat
a la meva esquena.

ACTOR DEL JO

(Seguint la Carme i Cantireta)

Trèmol, l’actor en la seva por,

avui dubtós de triar màscara:

Serà personatge fosc

o

un blanc guió per omplir?

La veu li delatarà?

o estrafent-la,

la impostarà en falset

per fugir del segur recer del Jo?


RIMA DE MI


Aquell que torna
és que es troba
emparat per l'ombra
 del delator.

Aquell que roba
la pell i cova
la fel i adoba
la por, és un actor.

 Seguint algú
com la Carme, segur ;)
c

Algú

Algú  es fa passar  per mi...
ja fa dies,
quin trasbals,  quina pensada!
i em diu  "sóc jo"  a cada  instant.
No me la crec...
demostra'm que no ets  un robot,
li dic  jo i  ella escriu
i escriu  amb lletra desendreçada
i  manuscrita
que cap maquinota  no sap fer
(al menys tan malament com jo).
Quan no em veu, ho estripo  tot.
Torno a ser  jo,  quin descans!
xxxxsssst...  sembla que ha marxat...
mireu-me  bé,  mentre  somrigui
és  que no ha pogut  tornar.


Google analytics

Llicència Creative Commons