diumenge, 12 de febrer de 2012

Bèl·lues aquàtiques (de deomises)

[intentant seguir l'Anton i la zel, sempre agraït...]


Tornarem a néixer bèl·lues aquàtiques
Per solcar mars maternals, per domar
Onatges hostils i que ens arrecerin
A la costa, a prop de la sorra blanca,

La platja del teu pit, sirènida fam,
El teu cant que sembra dubtes dins meu
I em desperta el delit de masegar-te
Els llavis, l'ànima, el racó més ocult.

Tornarem a créixer en el jaç preparat
Perquè la nit esdevingui claredat i pira,
El sol que ens guiï per sendes obscures,

El paratge conegut quan el cos sigui reclam
Del teu esguard, dels teus dits, dels somnis
Teus, avui que l'escuma emana de la teva veu.



d.

Remarem

Remarem junts pel llac de l'amor
cada rem un petó, abraçats dins la barca.
Dins la barca fets passió liquida
serem un en dos i dos en l'aigua...
Tornarem a néixer com sirenes
tritons i dones d'aigua, peixos
d'escates de tendresa humida.
Bellesa perdurable de l'ànima
animant un foc que vivifica...

( seguint l'Anton)

SI ET RECULLS... boli ràpit



Seguint la Zel.
12 – 2 – 12
Si et reculls a la llar del meu pit
sentiràs l’escalf sedós i florit
de les muntanyes redones de l’instint...
La ma acaronarà el canemàs amb els dits
i el tremall encerclarà nou apetit.
Les paraules fluiran acatant fluid SI,
 el voler esclatarà en galtes de setí
i la veu cantarà al·leluies de goig
caminant fins la font
 incommensurable del bosc
on rema la barqueta d’assolit desig. 

Google analytics

Llicència Creative Commons