dijous, 8 de novembre de 2012

Velers

Naveguem com velers al vent
pels  mars  desconeguts
dels laberints  de l'amor.
Onades suaus
ens acaricien els cossos
i sincronitzem els moviments
amb la dansa  aquàtica  d'escuma.
Besos  de sal,
profunditats  ocultes,
la pell  mullada.
Dolls  de desig dels teus ulls
i la meva  mirada  ofegant-s'hi.



4 comentaris:

  1. Voldria seguir-te, Carme... Ho provo :)


    d.

    ResponElimina
  2. Olé, olé i olé!!! D'això se'n diu arreplegar i utilitzar amb mà destra.
    T'he dit mai que t'admiro profundament?
    Maca!

    ResponElimina
  3. M'agrada això de la mirada que s'ofega en uns altres ulls...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons