divendres, 23 de novembre de 2012

Sembra

Trobada a la xarxa
 
 
 
Em sembres el ventre de tu
amb la llavor
que transforma deserts en vergers.
Ecos de bellesa,
ordeixen simfonies perdurables,
essència poètica amb gust de menta,
amb què em tatues l’esperit
i em dus a l’eteri.
Viatja el meu pensament com si fos alosa
i es troba amb el teu que ho espera
en lliure vol,
i l'acaricia amb el reg lluminós, serè
de coses infinites.
Concebo la sembra,
i bateguem a l'uníson,
fecundant el cant edènic
de l’aurora.
 
 
Tot intentant seguir a Deomises


4 comentaris:

  1. vaig a volar
    on el pensament caut
    endreça la llàntia
    on es forma
    l'existir que continua...
    Voluntat poderosa,
    enginy profund
    capten els alès...
    I allí brulla l'encanteri.
    Et necessito en el vol
    tot sol cauria.
    .............. Anton

    ResponElimina
  2. Agafo la part de la sembra i la segueixo... Gràcies pel seguiment, Pilar, bell, sentit, profund...


    d.

    ResponElimina
  3. Bellesa, amb gust de menta i cants d'alosa...

    ResponElimina
  4. Tatuar-se l'esperit, una de les coses que m'importa més de qualsevol sembra.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons