divendres, 23 de novembre de 2012

Potser canvio el saxo pel piano

Potser perquè la nit ja és més freda
m'abrigo amb la bufanda de notes
i al so del saxo em bec una llàgrima.

Potser la tardor cau damunt nostre
el record dels records s'enterboleix
i trist vagareja per les ombres...

Potser, només potser, la melangia
sigui el preludi d'un ritme més àgil
i canvio el saxo pel ragtime a piano

6 comentaris:

  1. Ui, m'agrada molt el teu poema tan "musical".

    ResponElimina
  2. Prova amb aquest...

    http://www.goear.com/listen/6ddad92/maple-leaf-rag-scott-joplin

    Clar que aquest, també m'agrada molt!

    http://www.goear.com/listen/6edb8c1/st-louis-blues-kings-of-ragtime-scott-joplin

    :)

    Bonic, Elfree!

    ResponElimina
  3. Te segueixo. I espero la teva veu aprop...

    Petons!

    ResponElimina
  4. M'agrada el ragtime, sobre tot aquest del blues.
    Aquest piano no desdiu el saxo.

    b7s

    ResponElimina
  5. Gràcies novesflors! fanal les vaig escoltar! uauuu molt bons ragtimes!
    un honor que em segueixis cantireta!
    gràcies xavi!
    Carme ui celebro que t'agradi, gràcies!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons