dissabte, 3 de novembre de 2012

Mite

Trobada aquí


Fils contra els minotaures,
híbrids de Pasífae
i el toro blanc,
adrecen els passos
al centre del poema
i desamaguen secrets.
Teixeix Aracne
el tapís;
flats d'onades blanques,
que componen
el mar primigeni
del qual cimellaren,
esbalaïts de nostàlgia.
La cruïlla,
s’acreix en enyorances;
broda la filassa
la incomprensió.


Tot seguint a Deomises

3 comentaris:

  1. Anirem filant brotons de vida ?
    Les esfilagarsades les repararem
    recusint els estrips dins nostre
    i tornarem a ser
    a començar
    el repte que ens enardeix.
    ................... Anton.

    ResponElimina
  2. La incomprensió és el pitjor dels laberints...no saps com sortir-ne.

    ResponElimina
  3. Ostres... jo que volia el fil per sortir de la incomprensió! :)

    Preciós, Pilar!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons