dijous, 8 de novembre de 2012

Com un caprici

Seguint a Deomises que com un caprici.......


De caprici regalimen destijos
que a cau d'orella m'engrunes.
Avui, les nostres carícies tenen color
i els petons són dolços confits
que ensucren el camí
pel laberint de l'amor.

3 comentaris:

  1. M'enduc el laberint de l'amor.

    És un poema molt bonic, Marta!

    ResponElimina
  2. Ui quin amor tan dolç...petons de colors com els confits d'abans...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons