dissabte, 6 d’octubre de 2012

A un estel gegant


A un estel gegant
li ha caigut un terròs de sal esmicolat,
que vol escriure't.
Amb la humitat de la nit,
regalima enyor,
i sua llàgrimes.
Mentretant, la lluna -burleta- li pica l'ullet.

3 comentaris:

  1. M'agrada moltíssim el teu poema perquè em permet visualitzar el seu significat d'una manera molt nítida, Fanalet. I perquè les nits estelades són molt especials...

    ResponElimina
  2. Guardarem cada bocí d'estel, per més esmicolat que estigui, encara mantindrà caliu, i llum i esperança i la sal... per llepar-la una mica.

    ResponElimina
  3. L'encís de lluna omple aquest paisatge nocturn.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons