dijous, 23 de febrer de 2012

Ocàs

En el llindar d'un murmuri,
amb moltes coses a dir,
emmudint,
tons vermells, tenyeixen d’anyil la calma;
s’adorm el sol.
La tarda sospira;
corre darrere  l’espectre de llum que s'allunya
vestit de groc.
Al lluny,
vibra l'aura, que pinta de llums
el vellut fosc que apareix.

2 comentaris:

  1. [seguiment 'in margine']

    Sibèria


    El vellut fosc que apareix en la ferida de l'horitzó,
    Aquesta càlida llum òrfena de braços, de llavis
    Que emparen besos o bressoleigs,s resta al meu costat
    I vesteixo els somnis i les gestes, les vestes que són parracs,

    Entre les dents, en el mossec i la hivernal urpa
    D'un vent capaç de gelar la vernal catifa gerda
    De paraules per al caliu del teu cor, amor.

    El vellut fosc que apareix en la ferida de l'horitzó
    M'ofereix el frec maternal d'un pit que amoroseix
    Dies foscos i vetlles de penúria, la boscúria espessa
    Que entrebanca el pas decidit de l'infant,

    Com la duresa siberiana de la intempèrie,
    Haver de lluitar per salvar mots i idees que cal
    Dir-te, amor, abans que l'ocàs ens malmeti les forces.



    d.

    ResponElimina
  2. Els canvis de colors resulten fantàstics de veure, però també de llegir...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons