dijous, 23 de febrer de 2012

David



Nasqué tal dia com avui,
un dissabte de febrer,
de fa 27 anys,
deu minuts abans de les dues de la tarda.
Les primeres hores fou “el nen”
les àvies volien el nom
dels avis morts, pel nét;
jo em negava.
I “el nen” es va dir David,
aquell dissabte, empolsinat de blanc,
a mitja tarda.

14 comentaris:

  1. Maremeva...quins ulls!
    Felicita'l de la meva part, que a tu ja et felicito jo directament!
    Per molts anys, Pilar!

    ResponElimina
  2. Pilar, felicitats pel teu "nen", que si de petit era tan guapetò, ara deu ser tot un galant jove...

    ResponElimina
  3. Per molts anys, Pilar. I perdó per l'eco del meu seguiment marginal... En arribar a casa el solvento :)


    d.

    ResponElimina
  4. [seguiment 'in margine']


    Delícia


    Orgull de mare,
    Mira'm amb la marina
    Feta mirada.
    Tindràs la llum de l'ambre,
    Com a present, en néixer.



    d.

    ResponElimina
  5. Pilar, FELICITATS !!!
    ..... El meu trenet s'ha perdut pel camí, ara ja hi ha l'AVE que fa el trajecte. Anton.

    ResponElimina
  6. Molt bé! això és un poema ... un poema d'amor.

    Felicitats i bona nit Pilar :)

    ResponElimina
  7. ¿Gràcies de tot cor, de part seva i meva!

    ResponElimina
  8. Marta, Artur, gràcies.
    Això diuen, Carme, però ell te els ulls blaus com el mar, igual que el meu pare i jo els tinc verds com les olives...Quina enveja!Somric.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons