dimecres, 20 de juliol de 2011

poesia de mare primerenca

sentir l’amor més bell, l’únic, entranyable
picant de peuets al meu ventre
quan vaig saber-te, fill...

picant de peuets al meu ventre
goig quasi eròtic i la plenitud de carn de dona
els llavis molsuts, el pit inflat...

somriure sola, cantar-te, acaronar el meu ventre
sabent-te fill, i els teus sanglots com pessics
que em feien plorar d’alegria

plorar i riure, manyagues i bressols de petons
i quatre mans al meu ventre, cada dia
llavors també vaig sentir la poesia


(seguint Deo, nostàlgia)

Pronúncies poètiques, de deomises

[intentant segur la Laura T. Marcel i companyia]

Achiam [Danse du ventre (Albâtre)]



(En cada plec del jaç on has reposat
O en el somriure clar que t'acompanya.
Potser en el silenci entre les paraules
Que pronuncies o a flor dels teus llavis.

En l'arbre que t'ofereix la seva ombra
O en el núvol que travessa el cel en silenci.
Potser en la forquilla que ajuda a alimentar-te
O en el matí que et roba el son dia rere dia.

En la quietud de la nit que ens empara
O en la distància que separa les estrelles
Dels teus ulls. Potser en el refilet de l'alosa.

En l'horitzó del capvespre o en la mar materna.
Potser en cada gra de sorra de la nostra platja.)

Per què penso en el teu ventre quan ubico la Poesia?



d.

A viure!

(Responent a la pregunta de l'Helena Bonals)
La poesia és plantada en un test,
jeient sobre un llit,
rient prop de tu,
de nit en el cel,
en un plat combinat
darrere d'un bes...

Tot és poesia si la vols trobar,
i amb qualsevol música la pots cantar,
i deixar-te anar, ballar, volar...
sense parar d'estimar.

Ja veus que la poesia és on tu la vols veure,
amb ulls ben oberts, tranquils, descansats,
serens, nostàlgics, adults, experimentats...
Ara que ja t'he contestat, poesia i a viure!

On trobaré la poesia?



En el darrer peu d'un poema ben rimat,
o en el vol del vers lliure.
En un poema difícil de Ferrater,
en la profunditat de Valéry,
o en el romanticisme de Margarit.
En allò quotidià
o en l'excepcional.
Això sí, crec que no l'hauré de buscar pas,
sinó que la trobaré com per art de màgia.
Oh, digueu-me la veritat sobre la poesia.

[trobant la vostra poesia i inspirant-me en un poema de W.H.Auden]

L'escuma i la mort

And death shall have no dominion.

Dylan Thomas


Vull viure el vaivé
dels teus cabells arrissats:
escuma de sang.

Vull veure el teu bes
quan llitges els mots tendres
només d'amor tendre.

Vull beure mirades
dites amb llavis en flor:
música callada.

I la mort no cal
que cerque il·lusions dites
per por de la dalla.


(Seguint l'escuma d'un amor utòpic)

riu

(seguint la Isabel)




el 
riu
em
mira
amb
mirada
tendre
.
.
la
que
la
nit
va
prendre
.
.
.
lladre  silent



naveguem ...DEL ANTON.


RODA POÈTICA JULIOL 2011
Naveguem...

Pel 
Amor 
Utòpic ?

Naveguem...

LL
I
U
R
E
S
?

navegant somnis



navego en els somnis d’altres
en un mar etern
ni boires ni galernes, ni oratges
podran fer-me aliè
a la bellesa de les aigües

navego en els meus somnis
i la mar calma m’endolceix ...
i si em decanto, i la mar
s’embraveix, tossuda i forta
cavalco onades

navego i aprenc a viure
tots els somnis
tempestes i calma,
naufragis i dolços refugis
la mar m’enforteix...


(seguint tots els navegants)

Turner

The Fighting Temeraire
Turner



Litoral ansiós
lladre de mirades;
engoleixes llum
daurant vespres i albades.


ENFOLLIDES AIGÜES

ENFOLLIDES AIGÜES

T'estenc la pell
perquè navegues les amagades mars
d'un litoral ansiós,
però no t'endinses mai
per les enfollides aigües dels meus somnis.

(Tot seguint Barbollaire i Fanal Blau)

Onírica bitàcola, de deomises

[intentant copsar les paraules de la fanal blau i en Barbollaire]


He sembrat les meves nits d'insomni
Per vetllar-te i besar-te furtivament
Amb el bes i les pupil·les del lament
Més callat perquè no perdis el nom ni

La veu al fons de l'abisme, que és part
De la vida, lluminària i far resplendent
Enmig de les tenebres que envolten la mar
De l'escalfor teva i del meu cor fervent.

Tindré la fam infinita per al teu froment,
La brúixola precisa per trobar l'ensomni
Entre les teves palmes i el meu atzar.

Sabré canviar i fer favorable el vent
Fins que navegui el teu ventre -la llar
Per al llagut i per al vers-, el teu somni.



d.

Escuma

Barca navegant

(ormejant la barca i navegant amb vosaltres...)

Navegar-te el somni
com l’escuma
a la platja
espurneja el teu cos
i es fa part de tu.

Naveguen els somnis


Naveguen el somnis
amb el rem sincronitzat
i el propòsit tenaç
de trencar les ones
cap a un horitzó plaent.

seguint els navegants

Màgia aquàtica, de deomises

[intentant seguir la Carme Rosanas i la resta d'itinerants marítimes]



Navega el somni
Per les mars que són nostres
Des que vam néixer.

La pell antiga
De l'onada el bressola
I s'endormisca.
El somni dins del somni,
Somniant que desperta

I veu la màgia
Fins a l'horitzó -blava
Sina de l'aigua.



d.

Google analytics

Llicència Creative Commons