dimarts, 19 de juliol de 2011

seguint  la Mª  Roser  i L'Elfree


Quietud  de barca
ones  enllà, tot  sol
navega el somni.

Ones de setí

 seguint el mar....el ritme suau

Ones de setí
bressen els somnis
tranquils
tranquils
en el blau marí
ESQUITX -2













Un ritme suau
balanceja la barca;
Quietud al mar.
(seguint tots els mars , totes les barques...)

Estrelles al camí

















Per què plores l'absència de la lluna?
Tens paraules d'atzur planant sobre la mar
miralls de lapislàtzuli, cantars de veu potent.
Mentre la nit és negra més lluents els estels.
No és que no hi haja lluna
espera un dia
o dos
o tres
el perfil del coltell, corbat com la corbella
ha recollit la llum i va creixent
ahir ni es divisava.
Si la nit demà torna negra com pena negra
el cel vessarà estrelles ran de camí.
Per què plores l'absència de la lluna?

(seguint Deomises)

Paraula blava





Paraula blava de la mar,
pont celeste sobre l'onatge,
del color d'escuma
a la llum freda de la lluna.

Paraula blava,
esquitx de sal,
floreta clara,
vela de l'alba
aigua del mar.


(seguint deomises, també; i totes les paraules blaves)

Lapislàtzuli (II), de deomises

[intentant seguir l'Helena Bonals]


Paraula blava de la mar,
I servirà per recordar-nos
El bressol i la naixença,
El dia que comença i l'ocàs.

M'omplo els llavis d'atzur,
I l'horitzó de nou sobreïx
D'onatge i de quietud
Amb la mansuetud del seu cos.

I no oblido que en sóc fill,
Deixeble de la seva sal,
Mentre admiro el lapislàtzuli
I l'ivori del vaivé constant.

Paraula blava de la mar,
Eterna baula que a ella em lliga.



d.

La paraula blava de Vinyoli



M'estimo la "paraula blava"
dins un vers
o ocupant l'espai de prosa,
feta amb ploma
o en un logotip,
sonant en ser cantada
o reivindicant en una pancarta.
Sempre, sempre immaterial,
profunda i incommesurable
com tot allò associat al mar.

[segueixo les vostres paraules blaves]

Pètals de records ( seguint la flor del barbollaire)

La flor de la memòria
tija de melangia
saba d'amor
en els pètals
dels records

Flors

Flors pel silenci
(seguint a tots, a tothom...)

La paraula justa serà,
implacable,
la flor de la memòria.

Brollant,
brillant i valenta,
des dels clots, silencis
i pors.

Lògica horària, de deomises

[intentant seguir en Vicicle]


Fora d'horari,
Amb la precisa lògica
De la Natura.
No existeix el rellotge
Per al cos que agonitza.

El bleix retorna
De nou a l'atmosfera,
Clam del silenci.



d.

Google analytics

Llicència Creative Commons