dilluns, 4 de juliol de 2011

Sense dir-te res





Sense dir-te res
el temps avança
i t'expel·lirà fet un batibull al pes
per esmicolar recances...

Sense dir-te res.

Sense dir-me res.

4 comentaris:

  1. I conviuen molt bé, els dos poemes, crec jo.

    Isabel, és tot un senyor poema, molt suggeridor de moltes coses.
    Per començar el dia reflexionant.

    Bon dia, maca!

    ResponElimina
  2. bon dia!
    temps de poesia sempre i per sempre...

    ResponElimina
  3. sense dir-nos res...
    una poesia especial.. m'agrada!

    ResponElimina
  4. [seguiment extraoficial]

    Rancúnia


    Silenci ple de poesia.
    Temps per no dir res i créixer
    On els mots són mudesa,
    Tàcita rancúnia inexistent.

    Perquè el so i el ritme de la vida
    No necessiten gramàtiques
    Per seguir el transcurs del temps.

    Callem, doncs, i jugarem
    A la recerca mútua, famèlica.

    Boques segellades pels llavis.



    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons