(seguint la Isabel)
el
riu
em
mira
amb
mirada
tendre
.
.
la
que
la
nit
va
prendre
.
.
.
lladre silent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
com tots els lladres, sense soroll...
ResponEliminaLa nit i el silenci solen anar junts. També amb la poesia.
ResponElimina[seguiment extraoficial]
ResponEliminaCleptòmana transparència
A les palpentes,
Permeto que el silenci
Em robi l'ànima.
I la mirada.
I allò que més desitjo
(Tu, el riu, la calma...)
d.
Deo, un seguiment preciós... i el títol no té pèrdua!:)
ResponEliminaHelena, nit i silenci sempre del bracet..:)
Zel, sense soroll i a traició!
Belles metàfores.
ResponEliminaPreciós i molt suggeridor!
ResponElimina