Mirallets del anar,
mirallets del tornar
i la llum que rebota
entre l'intens trafegar.
És un raig reflectat
el que t'il·lumina el pas?
És un feix natural,
és una subtil empenta solar,
és el foc, és la flama estel·lar.
Mirallets del anar,
mirallets del tornar
i la vida sempre actuant...
buf! Sou tant bones..
ResponEliminaIntento seguir-te, Isabel...
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaParal·lelepípedes
Jugo amb formes del teu cos
I seré geòmetra en les nits
De vetlla que m'ofereixis.
Malmet-me l'ànima amb besos
Oblics, amb melics romboides,
Amb carícies que no sàpiga
Classificar en ordres establerts.
Traçaré els límits de l'amor
A flor de la teva pell, línia
Que guanyarà longitud dia rere dia.
Envolta'm amb circumferències
Aquàtiques perfectes, goluda boca
Que em faci de mirall quan sigui reflex.
Jo segueixo ben enlluernada... :)
ResponEliminamirallets,... els ulls? Jo et segueixo Isabel, Anton.
ResponEliminacarai que bo Isabel! molt millor que el meu de debò t'ho dic!
ResponElimina