dimarts, 19 de juliol de 2011

Lapislàtzuli (II), de deomises

[intentant seguir l'Helena Bonals]


Paraula blava de la mar,
I servirà per recordar-nos
El bressol i la naixença,
El dia que comença i l'ocàs.

M'omplo els llavis d'atzur,
I l'horitzó de nou sobreïx
D'onatge i de quietud
Amb la mansuetud del seu cos.

I no oblido que en sóc fill,
Deixeble de la seva sal,
Mentre admiro el lapislàtzuli
I l'ivori del vaivé constant.

Paraula blava de la mar,
Eterna baula que a ella em lliga.



d.

4 comentaris:

  1. "Paraula blava de la mar", ho és, evidentment, aquest poema! Preciós: "Eterna baula que a ella em lliga".

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons