Mar argentada de boscos i planes,
relleu permanent, sord el soroll
de les ones calmes a caprici del vent...
Paisatge sever de serena rosada
que trafica imatges vers un nou univers
quan el sol es despista i la lluna s'amaga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
La lluna s'amaga i jo provo de continuar aquest poema.
ResponElimina[seguiment extraoficial]
ResponEliminaConstància
En el paisatge
Perdo les orenetes
De la memòria,
Obscures ales
Que han de sobrevolar-me
Perquè et recordi
Amb la constància
De qui sent l'agonia
Massa a la vora.
d.
Quanta feina endarrerida per llegir... mentre el sol es despista i la feina també... aniré fent... :)
ResponElimina