diumenge, 27 de febrer de 2011

Mediterrània màgica (Híspalis XXXVI)

[intentant seguir i amalgamar la Cèlia, l'Elfreelang i fanal blau]

Lluerna en el panorama fins a l'horitzó,
Glapit maternal que resta en el meu pit,
Ulls que sotgen cada centímetre de món
On poder habitar i admirar-te constantment.

Tomba silent, bressol de vida i d'infància,
Dic el teu nom i la boca s'omple d'onada,
De la teva amplària, Mediterrània màgica.



d.

4 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. La mediterrània és màgica!
    Gràcies per compartir aquest rodolar poètic, deo.
    Que tinguis un bon març i un bon retorn d'Híspalis!

    ResponElimina
  3. Sí que és màgica i a més, poètica!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons