(seguint Elfreelang)
que fa estralls vora la mar, a tota la platja,
aquella barreja d'aigua, sorra i sal
i implícita ventosa i fatal tempesta...
Grumolls, terra, esquitx de fang,
tanta i tanta lluita costanera
al davant d'un marí d'edat provecta
que anuncia per l'endemà dies de luxe
amb blaus de pinzellada blanca i calma.
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaPrimigènia sevícia
I en el fang, l'argila
Que em forma els membres,
I el fred de desembres
Perpetus que sempre vigila
L'hivern capaç de glaçar-me
Les palpebres amb sembres
D'erm blat on qualque arma
Inoqua em subjuga a fembres
Delitoses de carn i de sang,
I m'angoixa aquesta vida
Entre l'espasa d'uns braços
I la paret d'uns passos lassos
Que no serviran per a la fugida,
I caic, amb peus d'argila, en el fang.
d.
et segueixo, Isabel.
ResponEliminaDeo, m'agrada que t'esplaiis i ens portis tot el suc que produeix aquesta ment de privilegi. Anton.
ResponEliminaDeo, ets un fenòmen...
ResponEliminaDeo és un fenomen i tu déu n'hi do!
ResponElimina