dimarts, 15 de febrer de 2011

Herbàcies (Híspalis XIV)

[intentant seguir la Cèlia]

Dolça frescor d'heura arrapada
Al tronc d'un arbre esponerós,
Que no tem el temps ni els mots
Que puguin ferir la seva escorça.

Amunt, sempre amunt, on l'herbei
Sigui una catifa que indiqui
Per on cal caminar vers el futur,
Cap a la llum de la llibertat.

Revolta't, cor meu, contra l'ombra
I els pantans que s'escampen
Sens pausa, obstacles en la senda.

Remou-te, i clama perquè les entranyes
Alliberin la ira, la ràbia, el crit
Que trenqui el cristall del silenci.



d.

3 comentaris:

  1. M'agrada molt. I sobretot la darrera estrofa.

    ResponElimina
  2. A mi també m'agrada l'última estrofa... quina força que transmet!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons