dilluns, 15 de febrer de 2010

La Bruna comença a lligar caps


La  Cleo,  va  entrar a l'hospital  i  no quedava  res  en absolut  de  vidres  trencats.  Així  que  va  decidir  anar  a trobar-se  amb  l'Alícia  i  la  Bruna.

-  No hi ha  vidres  trencats,  Alícia!
-  Ha  tornat  a passar,  doncs!
-  Què  ha  tornat  a passar? - preguntava la Bruna  impacient...
-  L'avi  Biel  ha anat  a l'altra  banda  del mirall.  -  va  contestar  l'Alícia.
-  Ja  hi havia  anat  altres  cops?
-  No,  ell  no,   la que  hi havia  anat  era  jo...  -  diu l'Alicia -  un sol cop.
-  Però  que  esteu  tots  sonats,  en  aquesta  família?  Jo  creia  que això  era  una història  inventada  entre  tu i ell!
- Mira,  com la meva mare!
- Pots  provar  d'explicar-ho?
-  Jo tenia  7  anys,  l'àvia  Marta encara vivia  i l'avi  sempre  m'explicava històries.  La  que més m'explicava  era la història  del mirall.  Deia  que l'àvia  Marta  li havia  assegurat  que  a l'altra  banda  del mirall hi serien  sempre,  com eren  abans  joves i  enamorats.  Jo  li deia que  volia   anar-ho  a  veure...  que  per  alguna cosa  em dic  Alícia.  Ell  somreia  i  em deia  que  no sabia pas com   s'havia de  fer.  Però  un dia ,  jo vaig  agafar el mirall  amb  les  mans,  vaig  recolzar  un  angle  a terra  i  amb una mà  el sostenia  i amb  l'altra  el tocava,  com si busqués  el forat  d'entrada.  Quan l'avi  me'l  va voler agafar,  ens  vam  donar  com un  petit  cop,  el  mirall va  relliscar,  em va caure  a  sobre  i  vaig  sentir  una trencadissa,  al mateix  temps que veia  una llum blanca i  queia  per  una  mena  de  pou blanc, blanc...  no tenia  sensació de  velocitat  ni de bellugar-me,  i els vaig  veure,  vaig  veure  una  parella,  joves,  que  seien damunt  d'un llit, tots  dos, l'un  amb  les   cames  encreuades  per  darrera  l'esquena  de l'altre i  es  miraven  als  ulls.   Vaig  cridar  "Avi"  si que hi sou!  Quan  em vaig  despertar,  estava estirada damunt  del  mateix  llit  i l'avi dient-me  que  m''havia  estabornit  amb el cop  al  cap.  Jo li  vaig  explicar  i  l'avi,  va  dir que ho havia somiat,  que no hi pensés  més,  que no podia  ser...  però  des  d'aquell  dia  era  jo la que  li  havia  d'explicar la història  o  el somni  o el que fos  una  vegada  i una  altra.  Ah!  I  el mirall  que semblava que  s'havia  trencat  estava  completament  sencer.

Google analytics

Llicència Creative Commons