Bum bum
bum bum
Sístole diàstole!
Com em batega el cor pensant en el temps de les prunes.
"Et menjaré les prunes
totes les prunes de l'hort
les que són com el teu cor
les vermelles i les grogues
les verdes i les dolces
les que guardes a les faldes.
I quan descobreixo el que amagues
se't posen les galtes com prunes
de coca dolça i de colors..."
[seguiment extraoficial]
ResponEliminaOxímoron
Amb paciència impacient, espero.
Sé que el temps de les prunes
És dolç i breu, com la lletania
De l'onatge que s'acosta a la riba.
Ara, amb la boca plena del buit amarg
D'una paraula gèlida, he d'escopir
Aquesta brasa que glaça el paladar
I m'ha escampat el silenci gola avall.
Recordo que l'oblit ha de salvar-me
D'un naufragi cada vegada més evident,
I camino a les palpentes, tot flairant
Aquestes flors que, tard o d'hora,
Esdevindran meliflus fruits, indicis
Que les orenetes ja nien a prop de casa.
d.
DEOMISES
ResponEliminaJa veig que m'he saltat l'ordre, no podia frenar.
Això de les prunes em té obsessionat .. Ja! Ja!.
De totes maneres per a mi és molt complicat seguir i assaborir aquesta roda de poemes.
Els versos es fan amb paraules, unes surten del diccionari i altres surten de l'ànima. Quan surten cal deixar-les anar perquè no es perdin ...
Bona tarda a tots.
Deomises ha trobat la manera de no atabalar tant el personal amb el seguiment extraoficial. Em sembla una bona idea ..
ResponEliminaM'agrada l'oxímoron de la paciència impacient, jo sóc així exactament tinc molt a paciència i sóc impacient!
M'agraden els teus versos tan fresquets, Pere! Si fins i tot em fvas venir ganes de prunes!
ResponElimina